1. Una dècada de cultiu profund: 14.000 milions de dòlars per construir un capital global del níquel
Durant l'última dècada o més, la Xina ha invertit un total acumulat de més de 14.000 milions de dòlars a la indústria del níquel d'Indonèsia. Empreses líders com Tsingshan Group, Huayou Cobalt, CATL, GEM, Lygend Resources i CNGR Advanced Material han establert successivament una presència, construint un clúster industrial global a nivell local que cobreix l'extracció de recursos de níquel, el processament profund i noves aplicacions de materials energètics.
Hi havia una vegada, Indonèsia posseïa els recursos de mineral de níquel de laterita més rics del món, però estava limitada per una infraestructura poc desenvolupada i la manca de tecnologia de fosa, la qual cosa l'obligava a exportar mineral en brut a preus baixos. Les empreses xineses van aportar capital, tecnologia, equips i cadenes de subministrament completes: Tsingshan va ser la primera a construir un parc industrial a Morowali, Sulawesi central, convertint-lo en una de les bases de producció de ferronicèl més grans del món. Huayou Cobalt, GEM i altres van seguir el seu exemple, amb un abast d'inversió que s'estenia des de la pirometal·lúrgia fins a la hidrometal·lúrgia, els materials de les bateries i fins i tot la cadena completa de la indústria de les bateries d'energia.
Amb l'apoderament integral de les empreses xineses, Indonèsia ha abandonat completament el seu model de gamma baixa-de "vendre mineral per guanyar-se la vida" i les seves exportacions de productes de níquel han augmentat d'aproximadament 5.000 milions de dòlars a més de 30.000 milions de dòlars. L'any 2025, el subministrament de recursos minerals de níquel d'Indonèsia representava el 70% del total global, fet que li va valer el títol de "Capital global del níquel".
2. Política d'Indonèsia "Sobre-Face": retallades de quotes i normes més estrictes
Des del 2026, el govern d'Indonèsia ha introduït una sèrie de polítiques nacionalistes de recursos destinades a retenir més beneficis de la cadena industrial a nivell nacional:
El gener de 2026, el Ministeri d'Energia i Recursos Minerals d'Indonèsia va assenyalar que comprimiria significativament la quota anual de mineria de níquel de 379 milions de tones el 2025 a entre 250 i 270 milions de tones, una reducció de més del 30%. La zona minera central de la badia de Weda, molt poblada per inversors xinesos, va ser encara més afectada: la seva quota va caure en picat de 42 milions de tones a 12 milions de tones, una caiguda del 71%. Al mateix temps, el cicle d'aprovació de quotes va passar d'un període de tres-anys a aprovacions anuals, fet que va augmentar significativament la incertesa de les polítiques.
El 15 d'abril va rebre un segon cop fort. El decret ministerial núm.. 144 del Ministeri d'Energia i Recursos Minerals va entrar oficialment en vigor, que va augmentar el coeficient de correcció per al mineral de níquel de l'1,6% del 17% al 30% i, per primera vegada, va incloure metalls associats com el cobalt, el ferro i el crom a la fórmula de preus. Els elements que abans es tractaven com a "obsequis" ara tenien un preu explícit. Segons les estimacions, aquesta mesura única va augmentar el cost per tona de mineral de níquel hidrometal·lúrgic en almenys 22 dòlars. Amb els efectes acumulats de múltiples polítiques restrictives, les empreses xineses van veure com els seus costos d'adquisició de matèries primeres augmentaven gairebé un 200%.
I això no va ser tot. Les regles de retenció de divises obligaven a les empreses de recursos a convertir fins a un 50% dels seus guanys d'exportació en rupia indonèsia i a dipositar-los en bancs-de propietat estatal. Les crides per augmentar obligatòriament les participacions locals de les empreses xineses van augmentar. En una carta conjunta al president, la Cambra de Comerç de la Xina a Indonèsia va declarar sense rodes que les empreses xineses estaven atrapades en un dilema de "compliment que comportava pèrdues i operacions que constituïen violacions".
3. Empreses xineses sota pressió: els costos augmenten, algunes fan retrocedir amb força
El projecte Huafei Nickel-Cobalt de Huayou Cobalt es va veure obligat a aturar el 50% de la seva capacitat de producció a partir del maig a causa dels excés de costos, un projecte que havia aportat gairebé el 10% del benefici net de l'empresa l'any anterior. Tsingshan Group, el major inversor de la indústria del níquel d'Indonèsia, va veure una reducció del 70% de les quotes a les seves àrees mineres bàsiques, cosa que va fer que les seves operacions pirometal·lúrgiques s'enfrontessin a l'escassetat de matèries primeres. El subministrament de matèries primeres de níquel de CATL Brunp es va interrompre, limitant la seva capacitat de producció de precursors de bateries d'energia.
El 12 de maig, la Cambra de Comerç de la Xina a Indonèsia va fer el pas estrany d'enviar una carta oberta al president Prabowo, utilitzant un llenguatge dur per assenyalar directament un entorn empresarial deteriorat. La carta esmentava canvis normatius freqüents i també abordava directament qüestions de suborn i interferències en les aprovacions d'alguns funcionaris públics. Els líders de la indústria com Tsingshan Group, Huayou Cobalt i Brunp són tots membres de la junta directiva de la cambra. Aquesta veu col·lectiva va indicar una-escalada total dels conflictes industrials.
Encara més sorprenent va ser el camí extrem escollit per una empresa-invertida xinesa: desmuntar una línia de producció sencera i enviar-la a la Xina en un termini de 21 dies. Preferint assumir grans costos de trasllat en lloc de vendre's barat o comprometre's localment, la indústria va interpretar la mesura com una postura desafiant per protegir la tecnologia bàsica i evitar que se'n "aprofiti".
4. Doblament: continuen les adquisicions de SOE xineses, les ampliacions gegants i els nous projectes
Tanmateix, al costat de la "pressió", hi ha hagut una "duplicació" continuada: les empreses xineses no s'han retirat del tot davant les turbulències polítiques.
Les empreses de propietat-de l'estat xinesa (SOE) estan contraint la tendència amb les adquisicions: l'empresa estatal xinesa Zheshang Zhongtuo va adquirir una participació del 75% del gegant indonesi del níquel GNI (Indonèsia Tsingshan), convertint-se en l'accionista de control.
Els gegants internacionals continuen expandint-se: GEM va signar un acord d'inversió d'1.420 milions de dòlars amb el fons sobirà d'Indonèsia Danantara; i està avançant el projecte BNSI en col·laboració amb Vale i ECOPRO de Corea del Sud. El projecte hidrometal·lúrgic Pomalaa de Huayou Cobalt, amb una capacitat anual de 120.000 tones mètriques de níquel metàl·lic, avança com estava previst i s'espera que s'acabi a finals de 2026. CNGR Advanced Material ja ha construït prop de 200.000 tones mètriques de recursos de fusió de níquel a Indonèsia.
S'estan signant i posant en marxa nous projectes: PowerChina va signar un contracte de contractació general de 5.456 milions de RMB per al projecte de desenvolupament de la mina de níquel TMS d'Indonèsia; Guangxin Group va signar un projecte hidrometal·lúrgic de níquel-cobalt amb una inversió total d'aproximadament 2.000 milions de dòlars; i una planta de processament de níquel de l'empresa conjunta del Grup Tsingshan va rebre una cerimònia d'iniciació a la qual va assistir personalment el president d'Indonèsia. El projecte de la cadena de la indústria de bateries d'Indonèsia de CATL representa una inversió total de gairebé 6.000 milions de dòlars, que cobreix tota la cadena, des del mineral de níquel fins al reciclatge de bateries.
5. Joc inacabat: interessos profundament entrellaçats, cap dels dos pot prescindir de l'altre
Aquest joc no es tracta simplement de "tornar-se hostil" i de "retirar-se". Els interessos d'ambdues parts estan profundament entrellaçats: les empreses xineses no poden prescindir dels recursos de níquel d'Indonèsia, i Indonèsia no pot prescindir del capital, la tecnologia i el mercat de la Xina.
Davant d'una forta resistència del mercat, el govern d'Indonèsia ha mostrat signes de retrocés. L'11 de maig, el ministre d'Energia i Recursos Minerals va anunciar l'ajornament de l'augment de les royalties del mineral de níquel i els impostos a l'exportació; També es va endarrerir l'augment programat anteriorment de les royalties mineres de minerals, previst al juny. El president Prabowo va reconèixer públicament les queixes dels inversors estrangers sobre aprovacions feixugues i va demanar la desregulació.
Però el joc-a llarg termini està lluny d'haver acabat. Les pressions fiscals d'Indonèsia i el creixent nacionalisme dels recursos xoquen fonamentalment amb les necessitats de control de costos i seguretat de la cadena de subministrament de les empreses xineses. Tal com han assenyalat els analistes, les empreses xineses han de passar d'una inversió en recursos únics-a un disseny global diversificat, incorporant els riscos geopolítics a les consideracions prèvies a la-inversió. Passar d'un "joc d'interessos" a una "comunitat amb un futur compartit" pot ser finalment la resposta a aquest joc d'escacs de 14.000 milions de dòlars.
